Tot i que la punxada desafortunada va arruïnar les meves possibilitats de mantenir-me amb el grup capdavanter, vaig fer la meva pròpia cursa i vaig aconseguir sobreviure al tram pla a través de l'Empordà. Amb una mica d'energia restant, i una bona dosi de frustració acumulada, vaig esforçar-me a la pujada dels Metges i vaig continuar fins a la meta, aconseguint una posició entre els 20 primers. Aquesta sensació constant de 'i si...?' fa que sigui difícil gaudir completament del resultat, però estic orgullós de com vaig rendir i de com em vaig mantenir ferm en un camp tan competitiu. I suposo que hi haurà més oportunitats d’ara endavant” – Daan.