Baselayer Challenge Cerdanya 2026

UN DIA INCREIBLE RECORRENT LA CERDANYA

140 ciclistes van arribar al Pirineu gironí preparats per afrontar un dels reptes ciclistes més èpics que hi ha. La Cerdanya no va decebre: carreteres secundàries remotes, pujades tranquil·les, valls verdes infinites i aquells grans cims de muntanya que hi són tot el temps, com si t’estiguessin desafiant a pujar-hi i guanyar-te la vista.

Però primer, coneguem en Pep Boatella, l’il·lustrador que ha donat identitat a l’edició d’enguany.

L’ARTISTA QUE HI HA DARRERE EL BASELAYER CERDANYA CHALLENGE 2026

En Pep Boatella és un il·lustrador que transforma els paisatges en emoció. Amb un estil distintiu i una connexió profunda amb la natura, la seva obra va més enllà del visual i explica històries que t’endinsen en l’essència dels llocs que immortalitza.

DONANT FORMA A LA IDENTITAT DEL REPTE

Per a aquesta edició del Baselayer Challenge, la seva il·lustració neix d’una idea molt local de la Cerdanya: quan hi pedales, no tot depèn de tu, sinó també del paisatge que t’obre el camí, de la vida que ja hi era abans que hi arribessis i d’un entorn que et recorda, a cada pedalada, que formes part d’alguna cosa més gran.

I amb aquesta identitat al cap, el dia va començar.

Cada pujada tenia el seu propi caràcter. Algunes eren constants i exigents, d’altres mossegaven una mica més fort, però totes valien absolutament la pena. Giraves una corba i de cop et trobaves amb paisatges immensos, cels oberts i pura essència de muntanya. D’aquelles sortides en què t’oblides de tota la resta i només et concentres en la carretera que tens davant.

GRANS ESFORÇOS, ORGANITZACIÓ PERFECTA I CICLISTES DE NIVELL

El Baselayer Challenge Cerdanya són només cames, sinó que és tota l’experiència. Els ciclistes es van exigir durant tot el dia, apretant fort a les pujades i sense afluixar en cap moment. Però el que també va destacar va ser l’ambient: la gent hi era per pedalar fort, gaudir-ho i deixar-se endur per tot plegat.

Els punts d’avituallament van estar perfectament resolts: parades ràpides, bon ambient i tot el necessari per omplir el dipòsit i tornar a engegar. I, a més, tothom va mostrar un gran respecte pel medi ambient durant tot el recorregut. Tot plegat sense dreceres, sense deixar rastre, només ciclistes fent les coses com cal.

DESPRÉS DE VIURE PLENAMENT LA CERDANYA, GIRONA ÉS EL SEGÚENT REPTE

Un cop es van completar els últims quilòmetres, tot va passar a mode celebració. Dinar post-sortida, cerveses fresques, ciclistes fent tertúlia, compartint històries i rient de les pujades més dures i dels bons moments. Aquella combinació de cames cansades i grans somriures ho diu tot.

I això continua...